A hores d’ara, qui més qui menys s’afanya a tenir la casa decorada amb un toc nadalenc. Els qui tenen canalla potser són els més puntuals. Posar l’arbre, fer el pessebre, donar de menjar al Tió i fer bondat perquè el Pare Noel o els Reis ens vigilen són els rituals d’aquestes dates properes a la Puríssima. De fet, a Casa Viva, a la planta 2 del centre comercial, ja disposen —i des de fa dies— de molts elements de decoració.
Però això del pessebre d’on ve? Doncs ve d’Itàlia i el primer pessebre s’atribueix a sant Francesc d’Assís. Aquí a les nostres terres s’introdueix al segle XVIII perquè, sense Internet ni tele, era un bon mètode per ensenyar als petits de casa la història del naixement de Jesús.
El pessebre, a banda de fer-se amb elements que trobem a la natura, com ara branques de l’esporga d’arbres, molsa o pedres, que fan de muntanyes, per exemple, és inconcebible sense un seguit de figures característiques atribuïbles a la tradició d’aquí: el bou i la mula, el pastor de l’anunciació i, evidentment, el caganer. Si bé les primeres figures de pessebre eren efímeres, fetes per al moment i any en qüestió, a Catalunya sorgeixen, amb els anys, grans mestres escultors que també es dediquen, i amb gran èxit, a la creació de figuretes per als pessebres, inspirades en el costumisme rural o en l’exotisme oriental.
Ja sigui per ensenyar la història o per seguir la tradició encara que no se sigui gaire creient, la veritat és que hi ha persones que es converteixen en veritables artistes quan fan el pessebre, i hi inverteixen temps, diners, paciència, cura i molt espai. I és que hi ha pessebres que són autèntiques obres d’art. Una tradició que paga la pena conservar.